Superight

Després de Grècia, Irlanda, ara toca Portugal. En el fons el que m'extranya és que Espanya tardi tant (tot i que està previst que sigui el següent). Els governs pioners, els que més bé se n'han sortit, es dediquen a dirigir la batuta, aconsellan als països amb el rumb perdut el que han de fer. Les paraules de Merkel semblen sortides de l'oracle diví, i la cúpula de la UE es dedica a rescatar els països al límit de la bancarrota. En el fons, crec que és bastant obvi d'on provenen les accions salvadores (si menys no les influències), tot i ser posades realment en boca de la UE. Bé, ens trobem davant d'una espècie de Santa Aliança, amb una petita diferència: que casualment ara els "absolutistes" semblen ser els únics que la seva economia té més bones previsions que dolentes, al contrari dels "liberals". Una espècie de superman de dretes.
El tema central d'aquest post, és la política econòmica (des de la meva modesta opinió és clar). Deixant de banda les dretes o les esquerres, què està resorgint? No és molt difícil fixar-s'hi, però les reduccions d'impostos, les ajudes a les empreses i flexibilització de l'acomiadament (sumada alguns països com Dinamarca per un atur subvencionat de l'estat) han demostrat ser les mesures que tiren endavant l'economia, sobretot en temps de crisis, afegint-hi també l'austeritat. I aquestes mesures, encapçalades per alguns països, han permès donar la batuta a certes potències, que ara es veuen amb cor de dirigir el que han de fer els altres països, i pel que sembla, està donant resultats (mireu el cas d'Espanya suavitzat lleument).
Bé per acabar, deixaré el tema amb una reflexió en referència a les paraules de més amunt. La meva mare sempre diu: la diferència entre les dretes i esquerres d'aquí i dels països que funcionen és que la política tira cap a la permetivitat o no en els altres casos, però tenen molt clar que hi han coses que no es poden tocar. Si fóssim realment intel·ligents, ser d'esquerres no significaría no tocar l'acomiadament, sinó per exemple, intentar arribar a un model de flexiguretat cobert per l'estat (tot i ser difícil en temps de deute és clar). Tot i això sempre existiràn uns límits (és clar) dintre de les esquerres o les dretes, com és lògic, sóm humans i tenim diversitat d'opinions. La meva pregunta és, realment estem anant massa ràpid i no ho veiem?