Afermat al seu dolor, es resistia a acceptar-ho. Un amor càlid, un estiu càndid, l’havien abandonat. Les últimes hores de llum s’havien convertit en doloroses postes de sol. En records inesborrables que s’anaven difonent. En calors tètriques que se li afermaven a la pell, i la desesperació li regalimava avall. Realment tot s’esvaïa, i la felicitat es desdibuixava lentament al cantar de les fulles d’octubre, que queien i queien.
Un àtic bohemi a la intempèrie del temps i la desgràcia acollia el seu dol, i el parquet, al cruixir dels seus passos, l’acompanyava en el seu infern. Va seure. Un silenci dolorós i una posta roja es marcaven en el seu rostre. I amb un atac sec, sense passió, ple d’amargura, Do menor. La primera peça patètica de la història i la ultima gran peça del dia havien marcat ja la seva decadència. Un acord profund s’estenia al llarg de la quietud de l’horitzó.
Però la tristor i la serenitat duren poc. Una, dos, tres sèptimes disminuïdes ressonaven a la mercè de la desesperació . S’endinsaven en les ja destrossades parets, i el dolor de la immundícia se succeïa al pas dels minuts.
El primer moviment es repetia i repetia, i un Beethoven terrible, profund i amb força cremava en la nit. L’ambient es consumia, ofegat per una música infernal provinent del cel. El terra tremolava, el piano trontollava, i la força d’aquells bemolls volia separar les parets.
Una última cadenza va trencar la nit. La última memòria d’aquell final excitat suspesà en el aire uns segons, i un cop sec marcà el darrer plor, obscur en la nit. [...]
Josep, està genial. El que passa es que no et llegirà tanta gent com t'agradaria si escrius en català. No perquè estigui en contra, al contrari, pero a la xarxa, la majoria de gent no sap català. És clar, que es el teu blog, i em semblarà genial escriguis en el idioma que escriguis.
ResponEliminaLes teves entrades m'agraden molt ;) Ets molt gran Josep!
És igual, un bloc ha de servir per expressar el que un pensa, no per complaure als altres i donar corda a la gent que no vol entendre que els catalans tinguem dret a exigir la nostra llengua... jaja
ResponEliminaMolt bé Josep! Obrir un bloc és símptoma de salut crítica, cosa que contribueix i enriqueix molt més la nostra societat. Enhorabona i que duri, no defalleixis.
ResponEliminaI si em permets, referent al comentari de la Patrícia, si de debò el que vols és arribar al major nombre de gent possible, escriu els teus posts ens xinès i en anglès. Tot i que bé, el català és una de les llengües més usades a internet i la comunitat blocaire catalana és molt molt molt gran ;)
Salut i força!!!