Ètica Saurista i pacifisme judicial

Després de grans controvèrsies i escàndols públics, el ex-conseller d'interior, Joan Saura (ICV), va decidir imposar (23 vots en contra, 4 a favor) un codi ètic, per salvar els detinguts de les opressions policials (pallisses i demés). Evidenment, aquesta proposta ha estat derrogada pel ara conseller Felip Puig (CiU); propi del joc de la política: tu fas, jo desfaig, i més en temps "calents" com aquests.
Bé, el cas és que evidenment que la policía no pot ferir la llibertat personal, però el problema és que les línies entre la llibertat personal i la permetivitat excessiva comencen a ser difuses. Un dels problemes de moltes polítiques és la miopía, el defecte de mirar en l'immediat i no el futur (d'alstres pequen d'hipermetropia, però és sabut que val més sofrir per la victòria que gaudir i no atendre's a les conseqüències). El món evoluciona cap al liberalisme (no pas el polític) i constanment es questiona el terme "llibertat", juntament amb d'altres com "segones oportuntiats". Dret a manifestar-se, lleis en contra de l'opressió policial, prohibicions de disparar a un lladre si no és en defensa pròpia, sentències d'un màxim de 30 anys, llibertats provisionals... Hi han coses que ens poden semblar correctes, tot i això, cal posar-nos les ulleres i no permetre que la "ceguera" ens controli. Perquè si mirem més al final, i no en el simple dret del que incompleix la llei, veurem una cosa: espanya és un paraís pels atracadors, ja que no poden sofrir cap dany en mans del amo de la casa, ja que prous casos han acabat amb el amo detingut (Tous), i per tant, cada cop n'hi han més; els piquets destrossen els comerços en cada manifestació, però la policia pràcticament no hi pot fer res, que sinó rebrien!; els violadors o assassins poden estar com a màxim 30 anys a la presó, i poden tenir llibertat condicional, tot i estar científicament que sempre reiteren, i tot i tenir mentrestant moltes famílies plorant la mort d'un fill al qui no li van donar cap oportunitat, ni al cap de 30 anys ni mai.
Enfi, no hem de confondre el dret a una vida digne amb la permetivitat excesiva, bàsicament per una raó psicològica molt simple: com menys dur sigui el professor amb els que no han fet els deures, menys passarà "si no fas els deures", i per tant, menys els faràs.